Brainstorming I.

Miro enllà i ja no hi ha futur. Però ara mateix ni importa. Mars, terres, antenes de televisió, chupa-chups, rialles. I la veueta dient-me que encara no s'ha acabat, que no hi haurà futur però que el present continua aquí, esperant a que actuem. Mai salvarem el món, però el podem fer millor. Podem escriure, compondre, pintar, reciclar, cantar i imaginar, però no salvarem el món. No us sembla que encara hi som a temps? Ningú més veu el que jo veig? Què me'n diueu de les guerres, la fam, l'escalfament global, la tele-escombraria? Què, no llegiu els diaris? Què, no llegiu filosofia? El món s'acaba. Només podem fer-lo una mica millor. A què estem esperant?