Canvi d'aires, abandono Àustria i m'emplaço a Versalles. Adéu Fotolog, benvingut Blogger. No ha estat un canvi massa brusc, només un lleu sotrac.
Per començar bé, he de dir que la fotografia ha estat inspirada per la gran Sofia Coppola, mestra en l'art dels silencis plens de significat i de les imatges pintades amb llum. Fa un parell de dies vaig fer sessió doble de cinema i vaig trobar-me amb una petita joia, Marie Antoinette.
No van ser només els pastissos, ni els vestits, ni tant sols les sabates els que em van fer retindre al meu cervell la història d'una pel·lícula força diferent (per assignar-li un adjectiu escaient).
La història de l'adolescent que puja al tro del país més ric del món era, com a mínim, provocadora. Però Sofia no es va quedar en la part històrica, sinó en la vertadera essència d'una persona. La Maria Antonieta de Coppola és la imatge més versemblant de l'adolescència. Dubtes, preocupacions però també diversió i disbauxa.
Vaig passar dos dies sencers a Versalles, recorrent passadissos interminables i parlant amb condesses. Vaig veure champany i vaig ballar amb una màscara. però no va durar massa.
Torno a ser a Ceretania i em trobo amb la vida real. No hi ha pastissos de colors ni sedes brillant, només tinc cuatre records i una realitat que afrontar.
