Surt de casa amb faldilla i sabates de taló. L'home li ha dit que l'esperaria al Paral·lel, perquè a ell li queda aprop, i que després els dos junts anirien fins a la festa.
Camina depressa, mig lívida a causa d'una extranya sensació que no havia sentit fins ara mateix, en el precís moment en el qual ha tancat la porta rere si i s'ha encaminat cap a l'altre extrem de la ciutat per a trobar-se amb un home al qual no ha vist mai. La idea de la trobada, que en un primer moment li va semblar inconcebible per a una noieta de disset anys acabada d'establir a la gran ciutat, l'havia tingut una amiga d'ella que també anava malament de diners. Tot va començar un dia que havien quedat per anar a fumar, quan ella acabava d'arribar a la ciutat. Era nova i no coneixia ningú tret d'un cosí repel·lent i una tieta àvia mig cega. No va trobar una companyia agradable fins que no va començar un curset d'animació. Allà va trobar-se amb una noieta que semblava ser la seva ànima bessona. I és per això que sovint anaven a fumar juntes o de discoteques fins a trenc d'alba. Aquell dia estaven les dues assegudes davant d'una catximba quan ella va dir que ja no podria aconseguir més xocolata perquè els pares ja no li passaven més diners. L'amiga va començar a ploure idees que poguessin ajudar-la amb els seus problemes financers. Una d'aquestes idees, la més esbojarrada, era la de conèixer per internet un home que estigués disposat a pagar per la seva companyia. Com que als disset anys encara es tenen principis, ella va dir que no, que preferia acabar a un restaurant fast food.
Però les coses mai surten com han de sortir, i va acabar trobant-se amb la fastigosa sensació de no haver aconseguit res de profit a la seva curta vida. I quan van començar les depressions i el síndrome d'abstinència va entrar a un xat i va oferir-se. Aquest oferiment, tot i que amb ànim lucratiu, va ser totalment gratuït. Una adolescent donava el seu cos al millor postor, sense tenir en compte implicacions morals o ètiques, i mostrant una total falta de responsabilitat. El guanyador del premi juvenil va ser un executiu amb dona i fills, que creia que per projectar una imatge d'èxit havia de sortir a les fotografies dels diaris acompanyat per jovenetes.
Els talons van fent cloc-cloc a terre a mida que ella s'acosta al Paral·lel. Finalment, quan ja ha arribat, es troba que no sap quina cara fa l'home, i que possiblement li hauria d'haver demanat una foto. Només sap que es diu Carlos i que encara és atractiu, segons ell. Tot d'una, apareix una limusina del no res que obre les portes a la joveneta. Ella mira a l'interior i veu un home de mitjana edat, realment atractiu i seductor, que l'espera amb dues copes de cava del Penedès a les mans. Ella somriu i entra al cotxe, entre espantada i excitada pel component de perillositat que la situació comporta.
A la festa només somriu. S'està en un racó de la sala i somriu falsament. De tant en tant, apareix l'home atractiu i li presenta un munt de noms d'home vestits per l'ocasió amb marques impronunciables. Ella els fa dos petons i torna a somriure, perquè sap que l'avorriment pagarà la pena, de fet, pagarà més d'un miler d'euros.
