"I un dia despertaràs del somni, i et trobaràs desorientat entre tanta llum. Caminaràs sol, amb els peus nus sobre el terre metàl·lic. Ningú no vindrà a parar-te la mà.
Cridaràs i cridaràs, però ningú no et farà cas, perquè portes anys cridant a viva veu i mai ningñu no s'ha immutat. Relliscaràs amb la sang que regalima dels teus canells i la gent riurà quan caiguis. Només et veuen quan et necessiten veure, quan les seves vides arriben a l'extrem en que l'avorriment es fa insuportable i riure de les desgràcies alienes és relaxant.
Finalment, quan ja no puguis plorar més, t'adonaràs que la teva vida sempre ha estat i així. T'adonaràs que sempre has estat sol."
1 comentario:
Si, realment ya gent que s'identifica en aquest escrit, però sincerament, aquesta persona està tan sola en el món? jo crec que no pk per molt que hi hagi ignorancia de una persona envers l'altre sempre hi ha un llaç que els pot unir,qualsevol detall es bo per adonar-te que els amics existeixen.
bueno dani per fi e pogut comentar-te aixi que ara que ja se com es fa et vindre a comentar més sovint per cert me tingut que crear un blog si no no tenia cullons a deixar comentari! jeje
una abraçada!
edu
edu
Publicar un comentario