Let it snow.

La penetrant i forta veu de la conferenciant ressona al llarg de la sala, per sobre d'un camp de caps humans que escolten en silenci.

La xerrada fa una estona que degenerat en una recerca intensa sobre el significat de la paraula "xeflis". La conferenciant pregunta una vegada i una altra si algú sap un sinònim de la paraula. Al sentir dir això, alguns caps fan que no amb un tímid i modest moviment rotatori. Alguns aventurats, bàsicament els encara atractius, diuen que no en veu alta i mirant directament als ulls de la dona.

La femella, parli o no, sempre és el centre d'atenció, pensa un d'aquests aventurats. Sempre aconsegueix difondre les seves hormones arreu, i encisar tots aquells éssers que l'envolten. Tot i que aquesta no és atractiva, continua reflexionant l'aventurat, i té els malucs massa grossos, la seva veu aconsegueix que m'interessi per ella.

Mentre l'home pensa des del seu seient en com li agradaria follar-se-la, un petit floc de neu, blanc i en forma d'estrella com als dibuixos, passa per davant de la finestra. El fred, que tant s'ha fet esperar aquest any, arriba ara, amb dos mesos d'endarreriment, per emblanquir el cel.

L'aventurat s'adona que fora, en la fredor d'uns camps glaçats, una tempesta comença a formar-se. Omple la seva ment amb l'intensa emoció nadalenca que li provoca veure nevar. Bada amb l'hipnòtica dansa dels flocs de neu, que salven la distància entre el cel i la terra amb un brau zig-zag.

I l'home que havia estat pensant en la conferenciant, en la neu i en el nadal, deixa de pensar, de fet, cau fulminat a terre. El cos mort de l'aventurat és envoltat rápida i estrepitosament per un comici d'homes de quaranta anys. La potent veu de la conferenciant comença a demanar a tothom què ha passat. Un home, que estava a aprop del ara difunt aventurat, diu que taral·lejava en el moment de la seva mort. Repetia sense parar: Let it snow, let it snow, let it snow.