Empar Moliner contra Sergi Pàmies.

Entro al supermercat i vaig directe a la secció de begudes alcohòliques. Compro una ampolla de vodka i una de cava del Penedès. Passo per la secció batejada molt escaientment amb el nom de snacks i allà retiro dels prestatges dues bosses de "doritos".

Tot seguit, em dirigeixo a la caixa i em situo darrera d'una dona morena força cridanera i trigo una estona en reconèixer-la. És l'Empar Moliner. Quina emoció!, i tot d'una em sento més alegre que mai per haver-me topat amb un famós. Miro a la resta de persones que tinc al meu voltant per veure si algú més se n'ha adonat de la presència que tenen davant o, per si de cas no l'és, evitar-me el tràngol de fer el ridícul. Però em giro i la meva sorpresa augmenta al trobar-me just darrere meu al Sergi Pàmies. Dos per un, penso. I començo a repertir-me que abans no marxin els he de demanar un autògraf a cadascún. O bé, treure tema de conversa després de cridar excitat, com qui no vol la cosa, Osti l'Empar i el Sergi!

I tot de sobte, la meva imaginació em juga una mala passada. No m'encaixa el fet que dues de les més conegudes i reconegudes personalitats de les lletres catalanes estiguin comprant a un dels supermercats més llerdosos de tota Ceretania. de manera que m'invento un motiu pel qual els dos escriptors es trobin fent un entrepà de la meva persona, aquí i ara, l'una per davant i l'altre per darrere.

De manera que m'imagino que Dimarts es van trobar a una festa d'un amic en comú de TV3 i van beure una mica de més. Van acabar tots dos a la piscina (climatitzada, perquè els de TV3 solen tenir calers), amb dos gintònics (cadascún) i follant subaquàticament.

Al matí següent van pensar que no s'agradaven, però un cop havent compartit fluïds diverses vegades podrien anar a esquiar plegats.

Van agafar el cotxe del Sergi i en un parell d'hores ja eren a Ceretania. Després de follar al cotxe, al lavabo de pistes, als serveis del restaurant, a l'escala del pis de lloguer de l'Empar, al menjador del mateix i, finalment, al llit, van començar a xerrar. T'estimo si he begut, li diu ell. Jo no he llegit l'últim llibre del Sergi Pàmies, contesta ella. Ell s'aixeca esbarat i li diu que ha de marxar, que ha quedat amb la Feli, l'esthethicienne. Ella s'enrabia, i li diu que quan follen, ell fica cara d'haver menjat llimones, i que fa ganyotes.

I enming de l'acalorada discussió que acabarà, evidentment, amb sexe, em trobo jo. I veig com tots dos paguen (el Sergi m'ha passat al davant dissimuladament) i marxen en la mateixa direcció. I m'adono que mitja cua m'ha passat també al davant i que m'he quedat sense autògrafs i guardant els canvis.