Arribo al bar cap a les 17.05 i els nens encara no han arribat. Encenc tots els llums, deso la jaqueta i em preparo un martini amb cola perquè sempre ve de gust. M’avorreixo una estona d’aquí cap allà, taral·lejant cançons. Després d’esperar una bona estona i comprovar, per sorpresa meva, que els nens no han donat senyals de vida, prenc la decisió d’encendre la tele i mirar l’Mtv una estoneta.
Veig un episodi d’un programa de cites americanes, amb nois americans, noies americanes, cuines americanes. M’adono que recordava l'Mtv força més original i fresca, i penso que possiblement és degut a que abans només mirava els videoclips. A continuació, anuncien, un programa d'emocions fortes i sorpreses inesperades. Sona prou bé. Agafo un tamboret i m’assec esperant a que acabin els anuncis i tenir la meva dosi d'emocions fortes i sorpreses inesperades.
"Flipo Contigo" és el títol del programa. La protagonista d’avui és la Priscilla, una noia hispana que viu a EE.UU. La nostra amiga Priscilla, així és com la presenta el noi que suposadament està a càrrec del programa, ha arribat a aquí perquè té un somni. I aleshores apareix ella caminant sense gràcia ni encant i planta la seva cara grassa i plena de marques d’acne davant la càmera. Explica’ns Priscilla, que fas normalment?, li pregunta el presentador pretesament graciós. Ella contesta honestament dient que té dues feines i va a l'institut, i que quan té temps queda amb els seus amics. Quina franquesa, anar a la tele a dir que tens uns problemes econòmics bestials, arriben llàgrimes als meus ulls. Però també arriben idees al meu cap, i penso en tots els programes degradants de la televisió nacional, del tipus "El diario de Patricia" i succedanis, i recordo que tots aquests espais televisius tenen com a convidats a gent de l’extraradi, allà on es desenvolupen activitats relacionades amb la delinqüència i el desestructurament de la família. Què curiós!, penso.
El programa continua i descobrim que la intenció de la Priscilla és demanar a una animadora del seu antic institut que la transformi en un ésser més femení. Les sorpreses inesperades arriben ara, quan veiem com una hispana s’acosta a una noia rosseta, la Hayley, i li diu: Vull que m’ajudis a ser tu.Mare meva! Com pot ser! Se'm fa dur veure a una noia arrossegar-se per les pantalles d’una de les televisions més vistes al seu país, demanant a una animadora sense neurones si pot passar amb ella dos dies per tal de tenir més èxit amb els nois i que aquests de mirar-la com a una lesbiana.
No penseu que no trobo la idea original, i ara, la troba súper original, i crec que més programes com aquests anirien bé per ensenyar als nostres fills els valors de la societat actual. No caldrà que parlem amb la nostra filla quan ens demani què fer amb els nois, li ficarem el vídeo de "Flipo Contigo" i que la Hayley faci la resta. Segons ella, i misteriosament me la crec, per agradar als nois només cal que somriguis tota la estona, facis que si amb el cap i riguis quan ells riguin. Així de senzill. Però suposo que això a la Priscilla no li servirà de gaire ja que tenir dues feines, anar a l'institut, quedar amb els amics i, finalment, anar fent de Hayley per la vida deu ser esgotador i, al final et deus quedar sense ganes de somriure i menjant-te els mocs a un racó de la discoteca.
